Sobre la Nostra Campanya de Teatre Amateur

Campanya de Teatre Amateur 2022

Us presentem la setena edició de la Campanya de Teatre Amateur que la Fundació Casa de Cultura de Girona i la Federació Teatral Amateur Gironina impulsen des de l’any 2015 amb l’objectiu de donar suport a les companyies i, alhora, facilitar als municipis i a les entitats socioculturals la programació de teatre amateur local i incentivar l’assistència del públic als teatres dels municipis gironins.

Una edició marcada per l’aparició d’un actor inesperat, el covid, que ha donat un gir dramàtic en el món de la cultura i del teatre, causant un gran terrabastall en les nostres vides. El mes de març de 2020 es van començar a suspendre actuacions teatrals que estaven previstes pels propers mesos i van ser més de trenta les actuacions que van caure. A més del nombre, que no sabem, d’actuacions que s’haguessin pogut programar i ja no va poder ser.

Amb tot, com a societat i com a col·lectiu no podem caure en l’abatiment i seguint la famosa consigna de “Que segueixi l’espectacle!!” hem enfilat amb tota la il·lusió aquesta nova edició de la Campanya de Teatre Amateur pel 2021. Amb l’esperança que tornem a omplir els teatres i la vida vagi tornant a la normalitat, encara que sigui amb mascareta, mans i distància. Ens veiem al teatre!

Casa de Cultura de la Diputació de Girona

Us presentem la setena edició de la Campanya de Teatre Amateur que la Fundació Casa de Cultura de Girona i la Federació Teatral Amateur Gironina impulsen des de l’any 2015 amb l’objectiu de donar suport a les companyies i, alhora, facilitar als municipis i a les entitats socioculturals la programació de teatre amateur local i incentivar l’assistència del públic als teatres dels municipis gironins.

Una edició marcada per l’aparició d’un actor inesperat, el covid, que ha donat un gir dramàtic en el món de la cultura i del teatre, causant un gran terrabastall en les nostres vides. El mes de març de 2020 es van començar a suspendre actuacions teatrals que estaven previstes pels propers mesos i van ser més de trenta les actuacions que van caure. A més del nombre, que no sabem, d’actuacions que s’haguessin pogut programar i ja no va poder ser.

Amb tot, com a societat i com a col·lectiu no podem caure en l’abatiment i seguint la famosa consigna de “Que segueixi l’espectacle!!” hem enfilat amb tota la il·lusió aquesta nova edició de la Campanya de Teatre Amateur pel 2021. Amb l’esperança que tornem a omplir els teatres i la vida vagi tornant a la normalitat, encara que sigui amb mascareta, mans i distància. Ens veiem al teatre!

Casa de Cultura de la Diputació de Girona

Una mica d’història

Febrer de 1564. Molt probablement per primer cop en la història d’Anglaterra es prohibeixen les representacions teatrals, degut a l’epidèmia.

L’activitat teatral s’aturava cada vegada que hi havia algun brot de pestilència i n’hi va haver molts. El més greu va ser el de 1603, després de la Pesta Negra del S. XIV.

En aquell temps William Shakespeare ja vivia a Londres i quan hi havia quarantenes i els teatres tancaven, ho aprofitava per escriure.

Però el confinament del brot de 1606, va ser el més productiu, ja que s’especula que hi va escriure tres de les seves millors tragèdies.

Sabemque «El rei Lear» es va presentar el 26 de desembre de 1606. I que estava inspirada en una obra titulada «La vertadera història del rei Lear i les seves tres filles» publicada el 1605.

«Antoni i Cleòpatra» també es representava a finals de 1606.

I encara una tercera, «Macbeth», que per a molts ha estat recordada aquests temps de coronavirus pel fet que la seva esposa, Lady Macbeth, constantment es renta les mans. Clar que ella ho feia per intentar rentar la seva consciència per la seva participació en l’assassinat del rei Duncan.

El nostre propòsit

No ens hem de deixar enganyar per la nostàlgia. El millor teatre romàntic, els refinats plaers de l’òpera i del ballet foren en tot moment tosques reduccions d’un art sagrat en el seu origen. Durant segles els ritus òrfics es van transformar en sessions de gala; lenta i imperceptiblement, el vi es va adulterar gota a gota.

El teló va ser el gran símbol de tota una escola de teatre: el teló vermell, les llums d’escena, la idea que tots érem nens de bell nou on la nostàlgia es confonia amb la màgia. Gordon Craig es va passar la vida fustigant el teatre d’il·lusió, però els seus records més preciosos eren els d’arbres i boscos pintats, i els seus ulls s’il·luminaven quan descrivia efectes trompe d’oeil. (il·lusió òptica).

Va arribar el dia en què el teló va deixar d’amagar la sorpresa, en què no vam voler -o no vam necessitar- ser nens altra vegada, en què la tosca màgia cedia davant el sentit comú més aspre, i llavors es va retirar el teló i es van eliminar les llums d’escena.

El espacio vacío
Peter Brook
-fragment-

Federació Teatral Amateur Gironina

Una mica d’història

Febrer de 1564. Molt probablement per primer cop en la història d’Anglaterra es prohibeixen les representacions teatrals, degut a l’epidèmia.

L’activitat teatral s’aturava cada vegada que hi havia algun brot de pestilència i n’hi va haver molts. El més greu va ser el de 1603, després de la Pesta Negra del S. XIV.

En aquell temps William Shakespeare ja vivia a Londres i quan hi havia quarantenes i els teatres tancaven, ho aprofitava per escriure.

Però el confinament del brot de 1606, va ser el més productiu, ja que s’especula que hi va escriure tres de les seves millors tragèdies.

Sabemque «El rei Lear» es va presentar el 26 de desembre de 1606. I que estava inspirada en una obra titulada «La vertadera història del rei Lear i les seves tres filles» publicada el 1605.

«Antoni i Cleòpatra» també es representava a finals de 1606.

I encara una tercera, «Macbeth», que per a molts ha estat recordada aquests temps de coronavirus pel fet que la seva esposa, Lady Macbeth, constantment es renta les mans. Clar que ella ho feia per intentar rentar la seva consciència per la seva participació en l’assassinat del rei Duncan.

El nostre propòsit

No ens hem de deixar enganyar per la nostàlgia. El millor teatre romàntic, els refinats plaers de l’òpera i del ballet foren en tot moment tosques reduccions d’un art sagrat en el seu origen. Durant segles els ritus òrfics es van transformar en sessions de gala; lenta i imperceptiblement, el vi es va adulterar gota a gota.
El teló va ser el gran símbol de tota una escola de teatre: el teló vermell, les llums d’escena, la idea que tots érem nens de bell nou on la nostàlgia es confonia amb la màgia. Gordon Craig es va passar la vida fustigant el teatre d’il·lusió, però els seus records més preciosos eren els d’arbres i boscos pintats, i els seus ulls s’il·luminaven quan descrivia efectes trompe d’oeil. (il·lusió òptica).
Va arribar el dia en què el teló va deixar d’amagar la sorpresa, en què no vam voler -o no vam necessitar- ser nens altra vegada, en què la tosca màgia cedia davant el sentit comú més aspre, i llavors es va retirar el teló i es van eliminar les llums d’escena.

El espacio vacío
Peter Brook
-fragment-

Federació Teatral Amateur Gironina